Les victòries dins i fora de la pista d'aquestes dues emprenedores de Brooklyn comencen pel treball en equip

Des del moment que l'Elle Clay va entrar a la cafeteria Playground Coffee Shop del barri de Bedford-Stuyvesant de Brooklyn (EUA), va saber que tant el lloc com la seva propietària, la Zenat Begum, eren especials.

"Com a aficionada del cafè que soc, visitava les diferents cafeteries del barri", recorda l'Elle. Però aquella visita no va ser només per un bon cafè torrat. L'Elle havia vist la Zenat a Instagram i el seu treball la va inspirar. "Vaig entrar i vaig preguntar per ella. Quan vaig mirar al meu voltant, vaig sentir que el lloc era especial".

És cert que la cafeteria de la Zenat, Playground, no és com les altres. Des de la seva obertura l'any 2016, s'ha convertit en un punt de trobada per a la comunitat. A més de servir un cafè excel·lent, tal com assegura l'Elle, també és un espai per a lectures de poesia, tallers, programes de ràdio i un punt d'intercanvi de llibres entre les persones del veïnat. L'any passat, Playground també va participar en una iniciativa amb neveres comunitàries que es va posar en marxa per tota la ciutat de Nova York. Les persones podien donar o agafar aliments segons les seves necessitats.

La Zenat va aprendre com dirigir una petita empresa gràcies al seu pare, que durant 20 anys va tenir una ferreteria al mateix lloc. L'Elle també sap com posar-se al capdavant d'un projecte des dels seus inicis: és la fundadora de Wild Child NYC, una productora especialitzada en narracions experimentals i relats marginals. A més, presenta els seus propis podcasts i ha treballat en altres projectes audiovisuals.

L'amor que l'Elle i la Zenat senten pel barri de Brooklyn i l'activisme comunitari, així com la seva passió pels seus negocis, les ha portat a col·laborar amb entusiasme en els esdeveniments de l'espai multiús de Playground. A continuació, expliquen com cadascuna crea equips competents al seu voltant per donar suport a la comunitat i aborden com el bàsquet, una altra afició que comparteixen, ha influït en el seu treball.


Elle: Zenat, des que et vaig conèixer, t'has dedicat al teu barri. Sempre t'has preocupat per la comunitat. Quan la COVID-19 va arribar, Playground va destacar per la seva iniciativa de donar un cop de mà a la comunitat, oferir recursos a les persones que protestaven i proporcionar menjar a través de les neveres comunitàries. Sempre t'has involucrat amb la comunitat, però com vas passar d'ajudar des de dins de la cafeteria a fer-ho des de fora d'ella?

Zenat: Una persona que conec des de l'institut em va proposar la idea de tenir una nevera comunitària. En els últims mesos, els mercats de productors han tingut una sobreproducció de verdures i productes agrícoles, que s'han donat o repartit des dels bancs d'aliments. Vaig demanar una mica d'ajuda i, quan vaig voler adonar-me'n, ja estàvem en marxa. Vaig començar a veure com persones que visitaven regularment Playground i altres persones de la zona agafaven menjar de la nevera cada dia. Pertanyien a diferents sectors laborals: treballadors de serveis essencials, del sector de la construcció o persones que dirigien centres de dia i que, per la seva situació econòmica, no podien deixar de treballar. Mentre et responc, estic mirant cap a la nevera. En l'última hora, gairebé 10 persones han passat per deixar o agafar aliments. El projecte ha anat de meravella. Han sorgit contratemps pel camí, com passa en molts projectes, però cal deixar-los enrere i seguir treballant perquè el més important és que estem oferint aliments a persones en un moment tan necessari com aquest.

Elle: Com soluciones els problemes i dirigeixes el teu equip quan sorgeixen contratemps?

Zenat: Adonar-me que havia estat dedicant tot el meu temps a les neveres comunitàries i que també havia de dirigir una cafeteria va ser un gran contratemps. Si volia que el personal de Playground m'entengués i pogués comunicar-se amb mi de forma eficaç, també havien d'involucrar-se en el projecte. Així que tothom va participar de forma activa i va entendre que els problemes són part del viatge. Els contratemps em recorden que no he de deixar de ser humil.

Penso que les persones que et solen inspirar són aquelles que tens al voltant. Tenint en compte això, com decideixes amb quin tipus de persones o amb quins amics comptar perquè t'ajudin a donar vida a les teves idees?

Elle: Crec que depèn en gran part dels sentiments, de l'energia entre les persones. Tu i jo som compatibles perquè les dues som signes de terra, jo soc capricorn i tu, verge.

Zenat: Toquem de peus a terra, amiga.

Elle: Sabem com treballar juntes. Encara que també crec que té molt a veure amb les persones que m'inspiren. Es tracta de poder veure el potencial d'allò que podem crear conjuntament, però també són importants la seva energia i la seva actitud: si tenen disponibilitat, mostren entusiasme o s'emocionen amb el que fan.

Zenat: Una part d'estar al capdavant d'un equip i de ser també una jugadora és conèixer els punts forts i febles dels seus membres i saber com motivar i animar les persones, però també centrar-se en alguns aspectes que potser no els interessen o que ni tan sols coneixen.

Elle, quan col·labores amb algú, com organitzes el treball en equip?

Elle: Crec que aprenc coses noves amb cada projecte. D'això es tracta. El bàsquet com a filosofia de vida. He sigut jugadora i entrenadora de bàsquet, així com productora i assistent de producció, i, per tant, conec la importància de comunicar-se de forma clara amb els altres i saber exactament en quin punt estem. L'equip és fonamental. Si el meu objectiu és guanyar i algú del meu equip no s'està esforçant al màxim, hem d'analitzar la situació, descobrir com reconduir el que està passant i reestructurar les responsabilitats.

Zenat: Quins són els teus punts forts i febles quan estàs al capdavant d'un equip? Com has après a superar els teus punts febles?

Elle: Crec que un dels meus punts forts com a productora és confiar en la meva idea. No puc pretendre que el meu equip porti a terme la meva idea si ni tan sols jo mateixa hi crec. El meu punt feble és tenir clares les línies entre l'amistat i la col·laboració, i no prendre-m'ho tot com una cosa personal. Soc sensible i de vegades penso que les crítiques reflecteixen el rebuig dels altres o són malintencionades. He hagut de treballar en això i acostumar-m'hi per poder confiar en les relacions amb les persones i saber que les seves opinions se centren a fer que jo pugui millorar.

Zenat: Penso que ser capaç de treballar i produir alguna cosa sorprenent i radical amb persones molt diferents de tu diu molt del teu caràcter. La clau és poder reflectir a la perfecció, amb la teva forma de veure les coses, les històries dels equips amb els quals treballes al llarg de la teva vida.

Elle: La química amb el teu equip és inigualable. Tot i que cada membre fa el seu paper, ningú dubta en els moments en què cal fer un pas endavant i passar a l'acció. Així és com s'aconsegueixen victòries.

Zenat: Estic d'acord amb tu. Crec que això és important perquè també consisteix a entendre que hi ha molts tipus de victòries. Potser no s'aconsegueixen durant un esdeveniment espectacular, sinó amb una ressenya d'algú dient que Playground té el millor cafè i això fa que es valori de forma natural.

Elle: Surt de forma natural. Cal concentrar-se el màxim possible, entendre quina és la idea i expressar si acceptes dur-la a terme d'una manera adequada.

Zenat: Fins i tot abans de tenir una idea, has de cultivar-la, has de posar les coses al seu lloc per recol·lectar bones idees. M'agrada extrapolar-ho tot a l'agricultura. Com a éssers humans que som, necessitem molt d'afecte i cura. Si ens protegim massa de les persones que ens envolten, el nostre treball no serà eficaç i no serà una experiència positiva per a ningú.

Elle: Si de veritat vols nodrir altres persones, abans t'has de nodrir tu.

Zenat: Com trobes moments per dedicar-te a tu mateixa abans de començar a treballar?

Elle: Segueixo esforçant-me per aconseguir-ho. Crec que actualment hi ha persones que han tingut molt de temps per conèixer-se a si mateixes en un nivell diferent, intentant processar i controlar les emocions causades per tot el que està passant. Abans d'aquesta situació, per a mi no era una prioritat pensar en com ser més forta, començar de zero, recuperar-me i mantenir o aconseguir algun tipus d'equilibri. En els últims mesos, el meu ritme ha estat més lent, però més estable. M'he centrat a intentar descobrir com puc incloure en la meva vida activitats beneficioses, com ara moments per cuidar-me, passejar, entrenar-me o meditar.

Zenat: Segur que jugues a bàsquet.

Elle: I tant que sí, però la gent no està preparada per al meu joc.

Zenat: No t'he vist a cap pista.

Elle: He tornat a jugar, però no vaig escampant la notícia perquè estic una mica rovellada i he perdut pràctica.