Ajuda els més petits a enamorar-se del moviment

Si el teu fill o la teva filla (d'entre 2 i 17 anys) no porta una vida tan activa com t'agradaria, hem de dir-te un parell de coses: la primera és que hi ha molta gent sedentària, i la segona és que no és culpa teva. Ho pots dir ben alt: "No és culpa meva".

Adam Rosante, especialista en força i condició física infantil, afirma que el món en línia ens ha facilitat la vida en molts aspectes, però també ha fet que portem una vida més sedentària. Les escoles també han escurçat les hores d'esbarjo i de les classes de gimnàstica els 20 darrers anys. I, a sobre, la pandèmia ha augmentat les activitats virtuals en detriment de les activitats físiques en grup que, d'acord amb Rosante, són les que més fan falta.

Si els jocs en línia i veure vídeos fossin un esport olímpic, els més petits obtindrien la medalla d'or. "El temps que es passa davant d'una pantalla pot alliberar grans quantitats de dopamina del cervell", afirma Lisa Jo Gagliardi, excordinadora de salut d'escoles regionals a Michigan (EUA) i fundadora de l'empresa de consultoria LJ Gagliardi: Building a Whole Child Toolbox. Segons l'experta, la dopamina és un neurotransmissor responsable dels sistemes de plaer i recompensa del cos, i és una de les raons per les quals resulta difícil deixar de banda les pantalles, que poden tenir un efecte addictiu.

Tot i això, pots respirar amb tranquil·litat: l'activitat física també allibera dopamina. La diferència és que passar-se la tarda al sofà davant d'una pantalla requereix menys esforç que posar-se en moviment (cal posar-se la roba esportiva, buscar amistats amb qui jugar o practicar esport, o buscar una pilota i, després, dutxar-se). Les activitats sedentàries no comporten tant d'esforç, però això no vol dir que siguin més divertides. La Dra. Rebecca Hasson, professora associada de cinesiologia a la Universitat de Michigan (EUA), és l'autora d'un estudi que compara dos minuts d'activitats amb dos minuts davant d'un iPad, i que va demostrar que els més petits gaudien més amb l'activitat física que amb els videojocs.

Els nens i nenes només necessiten tenir més oportunitats i estímuls a l'hora de jugar i fer exercici. Segons Gagliardi, com més activitat facin, "més efectes positius serà capaç de reconèixer el seu cervell".

No volem amoïnar-te, però Diana Cutaia, fundadora de Coaching Peace Consulting, col·laboradora de l'equip d'impacte social i comunitari de Nike i de diversos districtes escolars, afirma que l'exemple que prediquis pot tenir un impacte positiu o negatiu en la relació del teu petit atleta amb l'esport en els pròxims anys. A més, Cutaia afegeix que "cada vegada que parles sobre activitat física, encara que sigui sobre els teus entrenaments, pot ser una bona oportunitat per transmetre l'entusiasme per l'esport o fer que se'n desinteressin". Això passa perquè els petits atletes tenen tendència a crear opinions en funció d'allò que diuen o fan les persones del seu entorn, començant pels pares.

Descobreix a continuació què cal fer i què cal evitar perquè això et resulti més senzill.

Segons Cutaia, cal fer servir paraules positives per descriure l'activitat física mentre et prepares per fer exercici o quan acabes un entrenament. Hasson comenta que, si parles sobre l'energia que et proporciona córrer una estona pel matí o sobre la força que has aconseguit amb els teus entrenaments amb pesos, serà més probable que els més petits també vulguin sentir tots aquests efectes positius de l'esport.

Segons un estudi publicat a la revista Medicine & Science in Sports & Exercise, si se senten pressionats o creuen que no tenen el control a l'hora d'escollir l'activitat que volen fer, és probable que es no vulguin fer-ne cap. Prendre decisions sense tenir en compte la seva opinió fa que els resulti més difícil imaginar-se realitzant l'activitat. Convida el teu fill o la teva filla a fer una hora d'exercici al dia (que, segons els Centres per al Control i Prevenció de Malalties dels EUA, és una cosa que fa menys del 25 % de nens i nenes d'entre 6 i 17 anys).

No hi ha una solució única que funcioni per a tothom. A continuació trobaràs algunes idees que poden animar els més petits a activar-se, moure's millor i desenvolupar un estil de vida saludable i durador. Si et costa trobar temps, recursos o energia per fer això possible, Rosante suggereix programar moments durant la setmana perquè el teu fill o la teva filla jugui o practiqui alguna activitat amb veïns o amistats i es donin suport mútuament.

Hasson afirma que els nens i nenes d'aquestes edats encara no dominen correctament tots els moviments i fan servir la informació sensorial per aprendre. És a dir, es deixen guiar per la vista, l'oïda, el tacte, l'olfacte i el gust. Per això, les seves activitats s'haurien de centrar en el desenvolupament de les habilitats motores, com ara caminar, córrer, donar cops de peu, llançar coses i escalar, i fer-ho tot com un joc. Intenta que practiquin llançament amb bosses o juguin a tocar i parar per construir els fonaments del moviment.

Segons Hasson, la capacitat d'atenció dels més petits és bastant breu, d'entre dos a tres minuts per any. Per sort, els nens i nenes d'aquestes edats responen naturalment als intervals i, per això, és recomanable crear activitats divertides que incloguin moviments ràpids i intermitents, com ara un ball improvisat o una cursa de relleus.

És important centrar-se en la coordinació pel que fa a les habilitats. "Les barres d'equilibri, reals o imaginàries, són una bona eina", afirma Rosante, qui normalment recomana que els més petits juguin al joc de la lava. Aquest joc consisteix a caminar per sobre d'una barra o d'una línia, agafar una pilota i tornar caminant per sobre de la barra o línia, mentre imaginen que al terra i al seu voltant hi ha lava. Tingues en compte la seva capacitat d'atenció a l'hora de preparar les activitats i fes que siguin breus.

Els estudis mostren que, a mesura que creixen i arriben a aquestes edats, la pràctica d'activitat física es redueix en un 50 %. És probable que això sigui perquè no disposen de gaire temps d'esbarjo i, a més, els nens i nenes que creuen que no tenen facilitat per a l'esport deixen de practicar-lo. A més, durant la preadolescència i els primers anys de l'adolescència, tendeixen a donar més importància a allò que fan les seves amistats i això implica, efectivament, fer servir un dispositiu.

Rosante recomana aprofitar les interaccions socials. Per exemple, planeja un partit de futbol o bàsquet amb els seus amics. Dissenya una cursa d'obstacles per fer en equips o, si el teu fill o la teva filla no vol deixar de veure les seves pel·lícules o sèries preferides a l'iPad, aprofita també això: si és fan de les pel·lícules de Harry Potter, porta aquest món màgic a la vida real i fes la teva pròpia versió del quidditch.

A la majoria dels adolescents no els agrada que els diguin què han de fer, i no s'emocionaran tant amb un joc senzill com els més petits, afirma Rosante. Els esports a l'aire lliure o les carreres en família o amb veïns són una bona opció per a aquests casos, així com les activitats com la dansa i el karate. Descobreix quines coses li agraden i esbrina de quina manera podries aprofitar aquest coneixement per fer que es diverteixi i es mogui, ja sigui fent classes d'algun esport o fent ximpleries a l'aire lliure.

Segons Rosante, mai no és tard per fer que gaudeixi d'activitats extraescolars. Per exemple, si el seu ídol és LeBron o vol dur els cabells com Megan Rapinoe, podries suggerir-li que provi de practicar l'esport d'algun d'aquests atletes. Rosante també afegeix que, si no veu clar aquesta idea o accedir-hi a l'esport en qüestió és un problema, hauries de buscar una opció plausible per fomentar aquesta connexió amb l'activitat física. Pots comprar una xarxa de porteria de segona mà o preguntar-li si et pot ensenyar el seu ball de TikTok preferit. Hasson reconeix que aquesta és una activitat que requereix estar davant d'una pantalla, però que tot i així implica el moviment. Bona idea!

Es tracta d'anar provant el que funcioni millor. Però, és possible que més endavant sentis un gran orgull com a pare o mare en veure que has aconseguit que tingui un estil de vida més saludable i actiu.