Tornen els pesos per als turmells

Fa temps, les dones portaven leotards d'elastà, feien exercicis d'aeròbic de passos i portaven bandes absorbents al cap i uns pesos lleugers lligats als turmells. Eren els anys 80. Ara, quatre dècades més tard, torna una d'aquestes tendències.

Durant els darrers temps, s'han vist pesos per als turmells a totes les xarxes socials. Si t'han vingut ganes d'anar a una botiga (online o física) per provar aquesta tendència, primer dedica un moment a descobrir si els pesos per als turmells són adequats per als teus entrenaments.

Els pesos per als turmells són exactament el que semblen: pesos petits de ferro colat, que van dels 500 grams als 5 quilos i que normalment estan coberts amb una capa de silicona o de neoprè, de manera que pots posar-los al voltant dels turmells i subjectar-los amb cintes. En alguns casos, també poden funcionar com a joies decoratives grosses. Una empresa que s'ha fet viral fa poc per vendre pesos per als turmells com a accessoris ha experimentat un augment del 1.400 % en cerques aquest any.

Com s'explica aquest ressorgiment sobtat? En aquests temps en què l'accés al gimnàs està limitat i els pesos a casa són difícils de trobar, "la gent s'ha tornat molt creativa a l'hora de trobar maneres diferents d'entrenar la resistència", diu Rachel Straub, especialista certificada en força i condicionament i fisiòloga de l'exercici al Laboratori de recerca en biomecànica musculoesquelètica de la Universitat del Sud de Califòrnia.

Aquesta creativitat es pot veure recompensada. En un estudi publicat al "Journal of Taibah University Medical Sciences", diverses persones van portar pesos als canells i als turmells d'uns 500 grams (2 quilos en total) tres vegades per setmana durant 20 minuts mentre feien les seves activitats diàries, com caminar i ocupar-se de les tasques de la llar, durant més de sis mesos. El resultat: el contorn de cintura i el greix corporal van disminuir lleugerament, mentre que la massa muscular va augmentar un 0,75 %. No és gaire, però tenint en compte que els participants tampoc no van fer cap altra mena d'exercici, ja és alguna cosa.

Fins i tot els pesos addicionals més petits poden augmentar la intensitat del moviment, explica Straub, que no havia col·laborat en l'estudi. I quan aquest pes, per poc que sigui, s'aplica a prop de l'articulació del turmell, exerceix una força constant a tots els músculs de les cames que hi ha per sobre, cosa que pot ajudar-te a cremar més calories i enfortir el teixit muscular, explica. Passa el mateix amb els pesos del canell, que treballen la musculatura del braç.

No abandonis la teva rutina normal d'aixecament de pesos només per seguir aquesta tendència: portar pesos d'uns quants grams als turmells durant tot el dia no tindrà un impacte significatiu en la teva forma física ni en el teu rendiment. Els pesos per als turmells s'assemblen més a les bandes de resistència que a un conjunt de manuelles, diu Kirsty Godso, Nike Master Trainer. Són útils, però segueixes necessitant càrregues més pesades per començar a desenvolupar la musculatura.

El que ofereixen els pesos per als turmells és l'oportunitat de "millorar la manera d'entrenar el cos", diu Godso. "Realitzar moviments d'una manera molt lenta i reflexiva, fins i tot amb un pes lleuger, pot comportar grans resultats pel que fa a la força, la consciència del cos i la resistència muscular".

Si alguna vegada has fet una classe de pilates o de barra, aquesta manera de moure't et sonarà: moviments lents, reflexius i amb control. El repte d'aquests entrenaments sovint consisteix a treballar un costat o una zona del cos amb repeticions lentes i aparentment interminables fins que els músculs de la zona, fins i tot els que no havies sentit mai abans, estan completament esgotats, diu Godso. De la mateixa manera, entrenar una cama cada vegada amb un pes al turmell (estirat de costat, aixecant una cama recta amb un pes al turmell) pot activar aquests músculs més petits, perquè tots es posen en marxa per moure la càrrega i estabilitzar el cos quan els músculs més grans es cansen. El tors també s'ha d'esforçar una mica més de l'habitual per mantenir el cos estable, afegeix Straub.