Entrena la ment per seguir endavant

Imagina't córrer més de 160 km seguits. Això equivaldria a córrer quatre maratons seguides o recórrer la distància que hi ha entre Barcelona i Lleida. Si mantinguessis un ritme constant d'1,6 km cada 8 minuts o 8 minuts i mig, començaries a les 9 del matí i no acabaries fins a les 9 de la nit. Res massa complicat, oi?

01. Persegueix un objectiu.
Un estudi recent publicat a la revista "Psychology Research and Behavior Management" va descobrir que, tot i que els corredors de curta distància acostumen a buscar resultats tangibles (per exemple, la victòria), als corredors d'ultramaratons els motiva el fet de provar els límits de la seva resistència mental i física, i en companyia amb altres atletes amb objectius semblants. Els investigadors sospiten que podria tenir a veure amb les exigències d'aquest estil de vida.

Laney diu que pot córrer molt lluny perquè li agrada tot el que estigui relacionat amb aquest esport. "M'encanta córrer", confessa. "M'encanta entrenar-me, estar a la muntanya... El meu únic objectiu és mantenir tota la concentració en allò que estic fent. Com va dir Churchill, vull 'allargar el moment'".

D'altra banda, McRae està d'acord amb allò que diu l'estudi sobre el factor de la companyia i treu ferro als premis que ha guanyat (per exemple, les 11 medalles d'or de diverses competicions). "El que realment em fa continuar és que, quan corro en una ultramarató, connecto amb altres corredors de tot el món", explica. "M'encanta conèixer persones noves a través del meu esport i potser inspirar-los i motivar-los. Per a mi, això sempre ha estat més memorable que qualsevol medalla".

Pensa en les ultramaratons com si fossin una metàfora de qualsevol objectiu a llarg termini, ja sigui un repte alimentari saludable de 30 dies o l'aprenentatge d'una llengua nova. En trobar motivació en l'experiència en si mateixa i no en el resultat, o en connectar amb algú que estigui vivint una experiència similar, és possible assolir aquest objectiu tan exigent.

02. Prepara't per al pitjor.
"Per tal de completar una ultramarató, has d'esperar dificultats que no has viscut mai", diu McRae. "Quan arribes al quilòmetre 114 i cau una tempesta, o has de pujar una altra muntanya, o et fa mal l'estómac... aquestes coses passen. Per això, has de preparar-te mentalment".

Un dels mètodes que fa servir Laney per entrenar la ment per tal de gestionar millor el dolor inevitable que s'experimenta durant una cursa són els banys de gel freqüents. "Omplo una banyera amb aigua gelada i l'únic que faig és ficar-m'hi", explica. "En cinc minuts, estic lluitant contra tot al meu cervell, que m'impulsa amb vehemència a sortir. Però jo només m'assec i deixo passar el temps, de vegades fins a 15 minuts. Calmo la respiració. Al final, arriba un moment en què puc resistir".

Això no vol dir que hagis de convertir-te en un tros de gel per millorar la teva força de voluntat. Pots començar practicant una tècnica psicològica anomenada "optimisme realista", o fent un inventari mental de cada cosa que pogués anar malament i crear un pla de contingència per a cadascuna. D'aquesta manera, quan estiguis davant d'un problema, serà més improbable que t'allunyis del teu objectiu.

03. Visualitza la situació abans de fer res.
Igual que la majoria dels corredors d'elit, tant McRae com Laney visualitzen la competició d'alguna manera abans d'una cursa. "M'encanta explorar el terreny abans", diu McRae. "M'imagino totes les parts de la carrera abans d'anar a dormir: on hi ha pendents, on són les estacions d'avituallament, etc. Em contemplo corrent a les estacions d'avituallament i veig exactament què faré en cadascuna".

D'altra banda, el mètode de Laney és el que ens esperaríem d'una atleta que es fica dins d'una banyera d'aigua gelada per superar els nervis. "Afronto directament el problema", diu. "Sé que no he de practicar la part positiva, així que m'imagino molt cansat i amb molta set i mal a l'estómac. També m'imagino que estic a 8 quilòmetres de la propera estació d'avituallament".

Les formes de visualització dels dos corredors tenen el mateix propòsit: preparar la ment per a qualsevol esdeveniment, previst o imprevist, de manera que quan arribi el moment, tinguin uns reflexos més precisos i una concentració millor. Aquest consell no només pot aplicar-se a les carreres llargues. La nit abans de sortir a córrer pel barri, intenta imaginar cada gir del teu recorregut, la sensació de la brisa tocant la pell i cada cançó de la teva llista de reproducció. Quan et posis les sabatilles l'endemà, fixa't si corres més ràpid o si et diverteixes més.

04. Entrenar-te és la teva responsabilitat.
"És molt important recordar que tu tens el control", assenyala Laney. "Si et repeteixes missatges positius, com 'tot anirà bé' o 'així és la vida', tindràs cert control quan sembli que tot va malament". Amb això, Laney es refereix a una pràctica coneguda com a "diàleg intern positiu", una estratègia indispensable quan competeixes amb l'única companyia dels teus pensaments durant moltes hores (per exemple, durant una ultramarató). Això vol dir donar forma conscient al diàleg intern per tal d'aconseguir motivació quan més la necessitis.

McRae també practica el diàleg intern. "Una de les frases més eficaces que em dic és: 'No pensis, segueix corrent'. Moltes vegades la teva ment també pot ser el teu pitjor enemic. Pots bloquejar-te i pensar que la carrera no acabarà mai. Però si pots deixar enrere aquests pensaments, arribaràs a la línia de meta. Segur que assoliràs fites increïbles!", diu l'atleta.

Sembla que hi ha un element comú: per molt difícil que sigui el moment, no durarà per sempre. Prova de recordar-ho i calmar-te la propera vegada que un entrenament, una carrera, un partit o una situació t'atabalin. Si aquesta tècnica pot aconseguir que Laney i McRae segueixin endavant després de dotze hores de cursa, també poden ajudar-te a superar un dia dur.