Es poden assolir objectius esportius ambiciosos amb una dieta vegana?
Consells
Estudis recents mostren comparacions entre els corredors que segueixen una dieta basada en plantes i els omnívors.
La majoria d'atletes són molts conscients del que mengen, no només perquè una mala alimentació pot provocar certs "problemes intestinals" en ple entrenament, sinó també perquè una selecció d'aliments adequada pot millorar el rendiment i accelerar la recuperació. Hi ha opinions molt diverses sobre si els aliments d'origen vegetal poden aportar les proteïnes necessàries perquè els músculs es recuperin i sobre si una dieta sense carn és adequada per a certs tipus d'exercici. Un estudi publicat a Journal of the International Society of Sports Nutrition (Revista de la societat internacional de nutrició esportiva) va assenyalar un descobriment important: una dieta vegana no té cap efecte negatiu en el rendiment.
Un equip d'investigadors alemanys van estudiar 76 runners aficionats, tant homes com dones. Els participants es consideraven omnívors (consumien aliments d'origen vegetal i animal), lactoovovegetarians (menjaven aliments d'origen vegetal, làctics i ous, però gens de carn ni de peix) o vegans (no consumien cap aliment d'origen animal). Els participants van fer un exercici graduat en bicicleta estàtica en què es va avaluar la seva energia màxima, és a dir, a quina potència podien fer l'exercici i durant quant de temps. Després d'un escalfament de 6 minuts a una resistència de 50 watts (equivalent a entre 1 i 2 sobre 10 en termes d'esforç), la resistència s'augmentava en 16,7 watts per minut fins que els participants no podien continuar.
Quin grup va obtenir els millors resultats? Tots els participants es van esgotar després de 20 minuts. De fet, els investigadors van determinar que no hi havia cap diferència en l'esforç màxim que podien aguantar els omnívors, els lactoovovegetarians i els vegans.
"La capacitat atlètica dels runners aficionats és independent de la dieta si es prenen els nutrients i l'energia necessaris", explica Josefine Nebl, coautora de l'estudi i investigadora postdoctoral de l'Institut de Ciències dels Aliments i Nutrició Humana de la Universitat Leibniz de Hannover (Alemanya).
"De fet, els investigadors van determinar que no hi havia cap diferència en l'esforç màxim que podien aguantar els omnívors, els lactoovovegetarians i els vegans".
Els participants van consumir àpats molt diferents durant les 24 hores prèvies a la prova. Els vegans, per exemple, van dir que havien ingerit més hidrats de carboni, fibra, magnesi, ferro, folats i vitamina E, i menys greixos i vitamina B12 en comparació amb els lactoovovegetarians i els omnívors. Tanmateix, si consumien el mateix nombre de calories de qualitat, els lactoovovegetarians i els vegans tenien la mateixa energia i capacitat per a l'exercici que els omnívors, segons explica Nebl.