Una pregunta que canviarà la teva alimentació

Per què has menjat avui?

Ja sabem que sembla una pregunta estranya i, probablement, la resposta sembla evident: perquè tenia gana.

Tanmateix, és cert del tot? Repassa el dia d'avui o els dos dies anteriors i recorda cada vegada que has picat algun snack o has pres un àpat. Ho has fet perquè realment tenies gana? Si dius que no, no ets l'únic.

Gran part de la nostra dieta quotidiana és automàtica: mengem perquè és hora de dinar, perquè un company ens ha portat snacks, perquè ara és quan tenim temps, perquè hem tingut una mala reunió a la feina, perquè hem discutit amb la parella o perquè estem repassant el correu electrònic i les xarxes socials i ni tan sols ens adonem que ens anem portant menjar a la boca.

És a causa d'aquest mecanisme automàtic que els experts en nutrició Brian St. Pierre i Krista Scott-Dixon consideren que, per planificar una dieta saludable, és crucial fer-se la pregunta senzilla "Per què menjo això?". Tots dos especialistes treballen per a Precision Nutrition, una empresa que ofereix consells i formació a atletes aficionats i d'elit. Tots dos defensen aquest mètode pràctic basat en una pregunta per trencar amb els mals hàbits alimentaris i fer que la gent pugui prendre decisions adequades pel que fa a la seva nutrició.

Quan et preguntes els motius, descobreixes el culpable principal d'una mala dieta: l'alimentació emocional. St. Pierre, que també és dietista registrat, explica que, en fer-te la pregunta, t'adones de si menges a causa de l'estrès, de l'avorriment o per superar un sentiment de culpa o de vergonya. Ens ofereix l'exemple de clients que li diuen que, el divendres a la nit, estant sols a casa, devoren una pizza sencera i es prenen quatre copes de vi. "No jutjo ningú, però tot això passa per un motiu", diu. "Si no et preguntes per què, encara que sàpigues què et cal menjar, no resoldràs el problema".

Quan pensis en el motiu pel qual menges, obtindràs respostes: perquè estic estressat, perquè tinc pressa, perquè estic cansat, perquè tinc gana. L'objectiu és fer petits canvis positius com a resposta a aquestes raons. Scott-Dixon, directora curricular de Precision Nutrition i educadora de nutrició amb més de 20 anys d'experiència, diu que cal considerar cada canvi com un pas endavant en un procés continu de millora dels hàbits alimentaris. En el seu cas, un petit canvi que li ha funcionat és respirar fondo enmig d'un àpat. "Aquesta simple acció em dona més control", explica, "ja que no menjo amb presses ni m'omplo la boca sense pensar, sinó que prenc la decisió de menjar".

Això és el que l'equip de Precision Nutrition anomena "l'art de la pausa", un interval de cinc segons que fa que el cervell reaccioni i estigui atent als senyals de gana del cos. Això farà que deixis de menjar quan estiguis satisfet, i no quan t'hagis omplert totalment l'estómac. La paraula "pausa" és clau. "No et diem que paris", diu Scott-Dixon. "Pots seguir menjant si vols, perquè sempre tens menjar disponible. Però per descobrir si realment et ve de gust menjar, atura't un moment".

Si això et sembla massa simple, t'animem a provar-ho. Seu a taula per menjar sense televisió, telèfon ni papers. Menja un bocí, deixa la forquilla i atura't un moment: pensa per què menges. "Això és tot un repte, però canvia totalment l'experiència de la gent amb el menjar", explica Scott-Dixon.

St. Pierre diu que els atletes d'elit fan servir un mètode d'atenció semblant. Mira com un jugador de beisbol surt de l'àrea del batedor, respira fondo i es concentra. Fixa't en com agafa aire profundament un jugador de futbol abans d'un tir de penal. "Els atletes sempre fan això intuïtivament per abaixar el ritme, no precipitar-se i evitar errors provocats per reaccions automàtiques", explica. "No fan 10 minuts de meditació, sinó una sola respiració, puf, i tornen a començar". Aquesta mateixa idea funciona per al moment de menjar.

També et pots aturar enmig del que consideres que és un gran error, comenta Scott-Dixon. Imagina que estàs estressat i et poses a devorar un plat de patates fregides, però et recordes d'aturar-te un moment i respirar. Llavors penses: Si ni tan sols tinc gana. No vull menjar això. "No t'ho prenguis com una catàstrofe, sinó com un èxit, perquè t'has enxampat a tu mateix. Felicita't i recorda aquest moment per a la propera vegada que estiguis estressat i tinguis l'impuls de menjar", diu Scott-Dixon.

Prendre aquestes decisions conscients funciona, sobretot quan tens antulls. Scott-Dixon hi reflexiona a fons i es pregunta: "Quin benefici m'aportarà aquest menjar? Quines sensacions tindré després de menjar això? Menjar reduirà el sentiment negatiu que tinc ara, ja sigui estrès, frustració o ràbia?". Aquestes preguntes són especialment útils, perquè la gent sol trobar les respostes immediatament: s'adonen que la veritable raó per la qual es llancen a menjar una pizza un divendres al vespre és perquè necessiten alleujar-se, descansar o distreure's.

Quan ens preguntem a nosaltres mateixos per què, es demostra l'efectivitat del mètode de les preguntes. D'aquesta manera, interrompem uns costums alimentaris automàtics i som capaços de reconèixer amb quina finalitat mengem. Què passa si, tot i això, decidim que encara volem unes altres postres o una beguda? "Almenys llavors prens una decisió conscient i, sovint, pensar conscientment en el que menges i el que beus impedirà que n'abusis", indica St. Pierre.

Converteix-ho en un hàbit: Per evitar menjar compulsivament, fes una pausa de cinc segons enmig d'un àpat. Vincula aquesta nova acció a un hàbit que ja tinguis, com ara prendre un glop d'aigua, de manera que, quan beguis, et recordis d'aturar-te un moment. Felicita't a tu mateix cada vegada que duguis a terme el nou hàbit i, així, l'acabaràs mantenint.